Hi ha gent disposada a arriscar la seua vida i acabar sota un autobús ple de japonesos fent fotos, barat a estalviar-se un minut del seu temps fins que el semàfor es pose en verd. Passa tots el dies a les grans ciutats, fins i tot en aquelles més habitables, com Barcelona, on ara em trobe en representació de Benissa a la fira SITC.
Un altre fenòmen és que a la ciutat sempre hi ha gent de pas, viuen d’hotel en hotel, i un dels seus màxims plaers es parlar de restaurants; d’hotels i restaurants. Definitivament esta gent té els principis trastocats i estan completament desnaturalitzats, i això a Barcelona. No voldria saber com deuen ser les coses a una ciutat més inhòspita.
Això és la part més dolenta. Però també cal reconèixer que és una ciutat oberta i diversa. A més, aquest cap setmana tenen lloc a Barcelona tres esdeveniments dels que et deixen un somriure i et fan pensar com de diferents són les coses ací. Per un costat, el benisser Pepe Ribes ha arribat aquest matí a la ciutat després de fer la volta al món a vela (ja m’haguera agrada’t veure l’arribada en directe, aics!). Per l’altre costat hui l’equip de rugbi USAP de la Catalunya Nord ha jugat el seu primer partit oficial a Barcelona, i la gentada amb les seues samarretes quatribarrades i banderes ha estat increïble, ple de gom a gom a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, i uns quants seguidors amb faldetes a l’estil Brave Heart. I per últim, demà hi ha les consultes independentistes a la ciutat i s’ha vist prou de gent fent campanya pels carrers com a part de la campanya “Barcelona decideix”.
Definitivament, no sé quina part pesa més, si la bona o la dolenta?
